13 d’octubre del 2013

Han tret un zero, Senyories

Excedint-me en les meues atribucions com a professor, no dubte en qualificar amb un suspens com una casa al sr. Ministre d’Educació, Cultura i Esports i a tots i cada un dels diputats del Congrés. La raó és ben senzilla. Des de la restauració de la democràcia, ningun govern ha sigut capaç de traure endavant una llei d’educació consensuada, a diferència d’altres països europeus amb sistemes educatius estables des de fa dècades. Així ens va en els informes PISA (sobre escolars) o PIACC (amb una mostra d’adults), que ens situen a la cua d’Europa en competències bàsiques com la comprensió lectora o la destresa matemàtica. Increïblement, aquestos tristos resultats es prenen com a argument per a tornar a cometre l’error de fer una llei al gust d’un partit, en lloc de buscar l’interés de l’alumnat, la eficàcia dels docents i el benefici de la societat en general.
Sense haver llegit l’últim text de la LOMCE votat l’altre dia al Congrés, i a partir de fragments, esborranys i articles periodístics, trobe algunes coses que no m’agraden gens.
Una és la reestructuració del 4t d’ESO, que diferenciarà entre ensenyament aplicat i ensenyament acadèmic amb l’excusa de la diversitat de talents. A mi, em recorda els temps de la divisió entre llestos i burros. Si l’exigència del graduat escolar per a cursar la Formació Professional havia dignificat aquesta última, ara sembla que tornem arrere: Als “bons” cal encarrilar-los al Batxillerat; la resta, a l’FP.
Una altra novetat és l’introducció de revàlides al final de determinats cursos. No estic en desacord amb medicions externes i objectives per avaluar un procés, però la llei oblida això mateix, que l’educació és un procés amb vàries etapes. Ací sembla que només compten els resultats finals, l'output. De l’input, res de res. És com si es volguera evitar la fam que es passa a Àfrica enviant bàscules, sense preocupar-se de buscar ajudes, impulsar programes, potenciar l’agricultura, facilitar recursos... D’això, ni menció. A final d’any passarien tots els xiquets per la bàscula, i si no pesen prou, vol dir que han fracassat (els menuts, clar).  
Les conseqüències les coneixen molt bé els educadors, però el senyor Wert no les sap. La veritat és que el senyor Wert desconeix un muntó de coses. Si consulteu la web de La Moncloa descobrireu que el cap del Ministeri d’Educació no té ni la més mínima formació pedagògica. El més semblant són uns anys donant classe a la Facultat de Sociologia. Els docents, per contra, saben de sobra els efectes d’aquestes avaluacions finals. Quin professor de Batxillerat no posa com a primer objectiu preparar l’alumne per a aprovar el selectiu? Les escasses ofertes de llocs de treball qualificat que trobem a la premsa demanen condicions com “capacitat de treball en equip”, “iniciativa i creativitat”, “flexibilitat de criteris”... Però aquestes qualitats tan interessants passaran a un segon pla. La prioritat de l’educador serà dotar l’alumne d’habilitats per a superar la revalida, perquè si no, els dos anys de Batxillerat no li serviran de res.
A més, els mateixos que defenen la LOMCE, que com indica el seu nom pretén millorar la qualitat educativa, estan rebentant les aules d’ESO amb trenta-sis alumnes, reduint el finançament de l’atenció a la diversitat, no enviant suplents...
Hi ha altres coses que no m’agraden, com el fet que la nota de l’assignatura de Religió compte en l’expedient. Jo pense que aquesta matèria deu propiciar la reflexió per a formar i fer créixer la fe dels alumnes creients. Ara bé, si la qualificació d’eixa matèria influeix en la mitja, més d’un fingirà creences que no té per a fer mèrits davant del professor (emblanquina bé el sepulcre, que això puja la nota). Tampoc m’agrada que s’elimine Educació per a la Ciutadania. Mai he trobat al currículum d’aquesta assignatura els mals que li atribueixen. A bon nivell tenim l’ètica social i política en aquest país com per anar menyspreant l’educació en valors ciutadans!
Em resulta inevitable forçar un paral·lelisme amb la situació política dels Estats Units. Allà, la llei decreta que la falta d’acord sobre el finançament del govern paralitze els serveis no essencials, enviant a casa sense sou a milions de treballadors. M’agradaria que ací, també per norma, la falta de consens en lleis essencials enviara a casa, no als treballadors, sinó als diputats ineptes que no es mereixen el sou que cobren. De segur que no tardaven gens en trobar un acord.
Mentrestant, Senyories, només puc suspendre’ls. Perquè en la revàlida de la responsabilitat ètica i política han tret un zero.