Excedint-me en les meues atribucions com a professor, no dubte en qualificar
amb un suspens com una casa al sr. Ministre d’Educació, Cultura i Esports i a tots
i cada un dels diputats del Congrés. La raó és ben senzilla. Des de la
restauració de la democràcia, ningun govern ha sigut capaç de traure endavant
una llei d’educació consensuada, a diferència d’altres països europeus amb
sistemes educatius estables des de fa dècades. Així ens va en els informes PISA
(sobre escolars) o PIACC (amb una mostra d’adults), que ens situen a la cua d’Europa
en competències bàsiques com la comprensió lectora o la destresa matemàtica. Increïblement,
aquestos tristos resultats es prenen com a argument per a tornar a cometre l’error
de fer una llei al gust d’un partit, en lloc de buscar l’interés de l’alumnat,
la eficàcia dels docents i el benefici de la societat en general.
Sense haver llegit l’últim text de la LOMCE votat l’altre dia al
Congrés, i a partir de fragments, esborranys i articles periodístics, trobe
algunes coses que no m’agraden gens.
Una és la reestructuració del 4t d’ESO, que diferenciarà
entre ensenyament aplicat i ensenyament acadèmic amb l’excusa de la diversitat
de talents. A mi, em recorda els temps de la divisió entre llestos i burros. Si
l’exigència del graduat escolar per a cursar la Formació Professional
havia dignificat aquesta última, ara sembla que tornem arrere: Als “bons” cal
encarrilar-los al Batxillerat; la resta, a l’FP.
Una altra novetat és l’introducció de revàlides al
final de determinats cursos. No estic en desacord amb medicions externes i
objectives per avaluar un procés, però la llei oblida això mateix, que l’educació
és un procés amb vàries etapes. Ací sembla que només compten els
resultats finals, l'output. De l’input, res de res. És com si es
volguera evitar la fam que es passa a Àfrica enviant bàscules, sense
preocupar-se de buscar ajudes, impulsar programes, potenciar l’agricultura,
facilitar recursos... D’això, ni menció. A final d’any passarien tots els xiquets
per la bàscula, i si no pesen prou, vol dir que han fracassat (els menuts, clar).
Les conseqüències les coneixen molt bé els
educadors, però el senyor Wert no les sap. La veritat és que el senyor Wert desconeix
un muntó de coses. Si consulteu la web de La Moncloa descobrireu que el cap del
Ministeri d’Educació no té ni la més mínima formació pedagògica. El més
semblant són uns anys donant classe a la Facultat de Sociologia. Els docents, per contra,
saben de sobra els efectes d’aquestes avaluacions finals. Quin professor de
Batxillerat no posa com a primer objectiu preparar l’alumne per a aprovar el
selectiu? Les escasses ofertes de llocs de treball qualificat que trobem a la
premsa demanen condicions com “capacitat de treball en equip”, “iniciativa i creativitat”,
“flexibilitat de criteris”... Però aquestes qualitats tan interessants passaran
a un segon pla. La prioritat de l’educador serà dotar l’alumne d’habilitats per
a superar la revalida, perquè si no, els dos anys de Batxillerat no li serviran
de res.
A més, els mateixos que defenen la LOMCE , que com indica el seu
nom pretén millorar la qualitat educativa, estan rebentant les aules d’ESO amb trenta-sis
alumnes, reduint el finançament de l’atenció a la diversitat, no enviant
suplents...
Hi ha altres coses que no m’agraden, com el fet
que la nota de l’assignatura de Religió compte en l’expedient. Jo pense que
aquesta matèria deu propiciar la reflexió per a formar i fer créixer la fe dels
alumnes creients. Ara bé, si la qualificació d’eixa matèria influeix en la mitja,
més d’un fingirà creences que no té per a fer mèrits davant del professor (emblanquina
bé el sepulcre, que això puja la nota). Tampoc m’agrada que s’elimine Educació
per a la Ciutadania. Mai
he trobat al currículum d’aquesta assignatura els mals que li atribueixen. A
bon nivell tenim l’ètica social i política en aquest país com per anar
menyspreant l’educació en valors ciutadans!
Em resulta inevitable forçar un paral·lelisme amb
la situació política dels Estats Units. Allà, la llei decreta que la falta d’acord
sobre el finançament del govern paralitze els serveis no essencials, enviant a
casa sense sou a milions de treballadors. M’agradaria que ací, també per norma,
la falta de consens en lleis essencials enviara a casa, no als treballadors,
sinó als diputats ineptes que no es mereixen el sou que cobren. De segur que no
tardaven gens en trobar un acord.
Mentrestant, Senyories, només puc suspendre’ls.
Perquè en la revàlida de la responsabilitat ètica i política han tret un zero.