23 d’abril del 2019

El dia del llibre


El 23 d’abril és el dia del llibre. I encara que tots sabem que aquests “dies de” tenen una motivació comercial, com ara el dia de la mare o el dia dels enamorats, això no lleva que dedicar un dia al llibre siga un reconeixement merescut. 

El llibre ha sigut un gran invent. L’etimologia diu que la paraula llibre ve del substantiu llatí liber, que feia referència a l’escorça d’alguns arbres. Es tallaven trossos de corfa blaneta sobre la qual es marcaven les lletres. No era un sistema tan sofisticat com els papirs egipcis, però funcionava, i permetia que els discursos passaren per damunt de les barreres del temps amb més fidelitat que el testimoni oral.

Els sociòlegs diuen que els textos que produeix una societat formen part de les institucions de la cultura, és a dir, de les coses estables, fixes, quasi inamovibles. Tanmateix, en els textos literaris es produeix un fenomen curiós: si com a patrimoni cultural romanen inalterables al llarg del temps, com a element de lectura un text es alterat contínuament pels lectors. O no és cert que cadascú fem una lectura distinta d’una mateixa novel·la? No podem estalviar llegir-la segons el nostre món, els nostres sentiments o les nostres experiències.

Paradoxalment, quan una obra ens atrapa, ens captiva és quan la imaginació es pren la llibertat d’interpretar a la seua allò que proposa l’autor. Vos havia dit que el terme “llibre” ve del llatí liber, però liber, com a adjectiu, significa “lliure”. Em sembla preciosa la relació “llegir un llibre ens fa lliures”. Ja coneixeu els tòpics: un llibre ens dona ales, un llibre allibera la ment...  Moltes vegades exercir la llibertat ens fa por, però llegir obri portes sense risc. És la màgia de la literatura. Sense compromisos, un escriptor et conta una història, i tu la fas teua com vols.

La cosa ve de lluny. Quan érem xiquets, a tots ens agradava que ens contaren històries, per això demanàvem al pare o a la mare que ens contara un conte o ens llegira un llibre. I ho demanàvem totes les nits. Primer es passa una fase monotemàtica. Quin vols que et conte? ens preguntaven. Els tres porquets. I l’endemà, Els tres porquets, i a l’altre, Els tres porquets. Els tres porquets o Dora l’exploradora, té igual, el mateix llibre pot abastir mesos de narracions al llit. Després és al contrari, cada nit volen un conte distint. No en perdonàvem ni una: eixe no val, que te l’acabes d’inventar.

La següent fase és la que celebrem hui. Els fills han aprés a llegir i ja no volen intermediaris. Volen el llibre. El llibre que prenen en les seues mans i els atrapa amb la seua màgia, que té el poder de fer-los viure en primera persona històries increïbles. El llibre es converteix en un amic inseparable. Tanmateix, el xiquets creixen i les amistats canvien. Molts adolescent són víctimes d’una pandèmica al·lèrgia al paper i només poden llegir a la pantalla del mòbil el Whatsapp, el Facebook, el Twitter o l’Instagram. Lectura pròxima i fàcil, de rabiosa actualitat i amb possibilitat de contestar. Alguns aficionats a l’esport consulten el Marca. I prou. No ens enganyem, a priori, això resulta més excitant que obrir un llibre. Jo, quan alguns alumnes en diuen que s’avorreixen llegint, els pose el següent exemple: menjar no és avorrit ni divertit per se. Si et posen arròs al forn i t’agrada, serà un plaer empassar-te’l i quan s’acaba en vols més. I si no, per al gat. Llegir tampoc és avorrit. Gaudiràs o no de la lectura, segons el llibre que tries, segons la història que et conten.

I eixe és el repte que tenim els escriptors de narrativa juvenil, traure endavant històries que agraden als adolescents perquè tornen a ser bons lectors. És una tasca complicada. Com a professor, entre altres coses faig per convéncer els meus alumnes perquè vagen a la Fira del Llibre i es distraguen veient la nombrosíssima oferta que ofereix cada caseta. No em fan massa cas, ho sé, però jo ho intente, amb l’esperança que uns vagen perquè són lectors assidus, i uns altres, per allò de demanar diners (si van amb la família) i gastar-se’ls, que el consumisme és un hàbit molt arrelat. És evident que alguna cosa hem fet malament, però també deu haver una eixida per reconciliar l’adolescent amb el llibre i la lectura.
Bon dia del llibre!