Ara que s’acaba l’estat d’alarma vull confessar-vos una
cosa: no he fet coca de llanda, ni he cuit pa. Tampoc he muntat un gimnàs en
casa. No m’he apuntat a un curs de ball. No he seguit sessions de ioga ni he
tocat la guitarra. No he llegit molt més de l’habitual. Només he tret un poc més
de temps per a escriure. Ah! I he pintat una habitació. Sabeu per què no he pogut
fer res de tot això? Perquè soc PROFESSOR.
Encara que els centres escolars estaven tancats, he
complit estrictament el meu horari de classes. He adaptat materials i n’he
creat nous per a ser usats a distància. He multiplicat el temps dedicat a
corregir les activitats que m’enviava l’alumnat. També he estat molt pendent
d’ells, animant-los i atent a qualsevol dificultat que pogueren tindre. M’he reunit moltes vegades amb els companys
per videoconferència i he hagut de seguir uns quants tutorials en Youtube per
aprendre a usar plataformes i aplicacions que calia utilitzar de hui per a demà.
En definitiva, he fet més hores que un tonto. I això que tinc reducció
horària per jubilació parcial. Els companys i companyes del gremi que tenen
jornada completa, han tingut una situació molt més complicada, igual que gent
d’altres sectors que ha hagut de teletreballar. I si hi ha fills menuts (no és
el meu cas), millor no parlar.
He convertit ma casa en un aula virtual, i el meu
ordinador personal s’ha sumat a la dotació de recursos del col·legi,
condicionat per la connexió a la xarxa i limitant-ne l’ús a tota la família.
Abans que l’estiu ens afluixe la memòria, vull fer
constar que el professorat hem fet un esforç titànic per tal que l’alumnat no
n’isquera perjudicat, enmig de l’agraïment d’uns i la crítica d’altres. Només
vull deixar constància. No demane aplaudiments, però quan comence el pròxim
curs, desitjaria que l’administració (i la societat) tinga trellat i no espere
que el sistema educatiu s’haja de mantindre a costa de la salut física i mental
del cos docent.
Diuen que la nostra professió és vocacional. Tots sabíem
amb antelació com de sacrificada que era (i altres treballs ho són molt més),
però jo tinc vocació d’educador, no de màrtir.
