El passat vint-i-cinc
de febrer vaig visitar el monestir de Sant Miquel dels Reis, en el marc dels Encontres amb l’Autor que organitza la Biblioteca Valenciana.
Als més de tres-cents lectors que s’hi aplegaren els vaig fer unes reflexions
sobre què passarà quan acaben els estudis i ningú els mane llegir
textos literaris, animant-los a canviar el xip
i llegir per gust, no per obligació. Seguint l’assaig Com una novel·la, del mestre francés Daniel Pennac, vaig parlar-los
dels drets del lector. L’autor en parla de deu, encara que jo, seguint la moda
de les retallades de drets, vaig resumir-los en cinc. No era qüestió d’enrotllar-me
davant d’uns estudiants que volien fer-me un grapat de preguntes sorgides en la
lectura dels meus llibres.
El primer és el DRET A LLEGIR. Hem d’acostar-nos a la
lectura sense cap impediment. El llibre és un amic, diuen, i ningú ens pot llevar
el dret que les lectures formen part de les nostres amistats. Llegim perquè volem,
sense que ningú puga privar-nos-en.
Però clar, tots podem
renunciar-hi, així que proclamem també el DRET
A NO LLEGIR. Al deixar l’escola, molts seguiran llegint, però altres
decidiran no fer-ho. Serà trist sentir dir a algú que ha decidit no llegir,
encara que si escoltem a un altre dir que ha decidit no llegir... les memòries de Belén Esteban, no resultarà tant penós.
Açò em du al
següent dret. Si valorem la lectura, haurem de defensar el DRET A LLEGIR QUALSEVOL COSA. Com a professor, desitjaria que els
meus alumnes no deixaren l’escola sense haver tastat el Tirant lo Blanch, però sé que a la majoria els atrauen més les lectures
actuals. Fa temps va tindre èxit un llibre sobre vampirs i, de sobte, s’omplí
el mercat de novel·les, còmics, sèries televisives i pel·lícules sobre
xupladors de sang, rates penades i altres derivats. Els joves busquen protagonistes
que desperten emocions, que els inciten
a transformar-se en qui vulguen, siga un vampir guapet de cara, siga una
dependenta de ferreteria enamorada d’un milionari. Jo, la veritat, acabe
resignant-me i pense que més val que lligen el que siga en comptes de no llegir
res.
I si tenim una
novel·la a mitges i no podem amb ella? En aquesta situació, proclamem el DRET A NO ACABAR UN LLIBRE. Doncs sí,
així de clar. Si no agrada, no té sentit
continuar llegint-lo. Serà més profitós començar a llegir una cosa nova, sense
sentir-nos culpables. Si pensem que el llibre és insuportable, sempre li’l podem regalar a
un amic que ens caiga malament. Ara bé, el que no es pot fer es
rendir-se a la primera de canvi. Hem de donar-li una oportunitat a la novel·la, no
sentenciar-la en les primeres línies. Vos assegure que l’escriptor treballa
molt els primers paràgrafs per atraure el lector, però haurem de llegir un
grapadet de pàgines perquè el llibre ens puga enganxar.
I per últim, defensem
el DRET A RELLEGIR. Si una novel·la
ens va atrapar en el passat, si vam gaudir submergint-nos en la història, no és
d’estranyar que en un moment determinat sentim el desig de repetir. Es pot
rellegir un llibre sencer o a trossos. Hi ha lectors que marquen els fragments
que més els agraden, per localitzar-los fàcilment en un futur i tornar a gaudir
de la màgia del moment en “un altre moment”
Aquestos drets només
pretenen que prenguem la lectura com cal: com una activitat lúdica, perquè per
més beneficis intel·lectuals que tinga, que els té, obrir un llibre sempre serà
com quedar amb un amic i iniciar una aventura sense alçar el cul de la cadira.