Els drets del lector

El passat vint-i-cinc de febrer vaig visitar el monestir de Sant Miquel dels Reis, en el marc dels Encontres amb l’Autor que organitza la Biblioteca Valenciana. Als més de tres-cents lectors que s’hi aplegaren els vaig fer unes reflexions sobre què passarà quan acaben els estudis i ningú els mane llegir textos literaris, animant-los a canviar el xip i llegir per gust, no per obligació. Seguint l’assaig Com una novel·la, del mestre francés Daniel Pennac, vaig parlar-los dels drets del lector. L’autor en parla de deu, encara que jo, seguint la moda de les retallades de drets, vaig resumir-los en cinc. No era qüestió d’enrotllar-me davant d’uns estudiants que volien fer-me un grapat de preguntes sorgides en la lectura dels meus llibres.

El primer és el DRET A LLEGIR. Hem d’acostar-nos a la lectura sense cap impediment. El llibre és un amic, diuen, i ningú ens pot llevar el dret que les lectures formen part de les nostres amistats. Llegim perquè volem, sense que ningú puga privar-nos-en.

Però clar, tots podem renunciar-hi, així que proclamem també el DRET A NO LLEGIR. Al deixar l’escola, molts seguiran llegint, però altres decidiran no fer-ho. Serà trist sentir dir a algú que ha decidit no llegir, encara que si escoltem a un altre dir que ha decidit no llegir...  les memòries de Belén Esteban, no resultarà tant penós.

Açò em du al següent dret. Si valorem la lectura, haurem de defensar el DRET A LLEGIR QUALSEVOL COSA. Com a professor, desitjaria que els meus alumnes no deixaren l’escola sense haver tastat el Tirant lo Blanch, però sé que a la majoria els atrauen més les lectures actuals. Fa temps va tindre èxit un llibre sobre vampirs i, de sobte, s’omplí el mercat de novel·les, còmics, sèries televisives i pel·lícules sobre xupladors de sang, rates penades i altres derivats. Els joves busquen protagonistes que desperten emocions, que els inciten a transformar-se en qui vulguen, siga un vampir guapet de cara, siga una dependenta de ferreteria enamorada d’un milionari. Jo, la veritat, acabe resignant-me i pense que més val que lligen el que siga en comptes de no llegir res.

I si tenim una novel·la a mitges i no podem amb ella? En aquesta situació, proclamem el DRET A NO ACABAR UN LLIBRE. Doncs sí, així de clar. Si no agrada,  no té sentit continuar llegint-lo. Serà més profitós començar a llegir una cosa nova, sense sentir-nos culpables. Si pensem que el llibre és insuportable, sempre li’l podem regalar a un amic que ens caiga malament. Ara bé, el que no es pot fer es rendir-se a la primera de canvi. Hem de donar-li una oportunitat a la novel·la, no sentenciar-la en les primeres línies. Vos assegure que l’escriptor treballa molt els primers paràgrafs per atraure el lector, però haurem de llegir un grapadet de pàgines perquè el llibre ens puga enganxar.

I per últim, defensem el DRET A RELLEGIR. Si una novel·la ens va atrapar en el passat, si vam gaudir submergint-nos en la història, no és d’estranyar que en un moment determinat sentim el desig de repetir. Es pot rellegir un llibre sencer o a trossos. Hi ha lectors que marquen els fragments que més els agraden, per localitzar-los fàcilment en un futur i tornar a gaudir de la màgia del moment en “un altre moment”

Aquestos drets només pretenen que prenguem la lectura com cal: com una activitat lúdica, perquè per més beneficis intel·lectuals que tinga, que els té, obrir un llibre sempre serà com quedar amb un amic i iniciar una aventura sense alçar el cul de la cadira.