Encara sou monàrquics?

Vull compartir amb vosaltres una bona notícia: el meus alumnes de 3r d’ESO m’han demanat que, en lloc d’un, els faça llegir dos llibres per avaluació, amb la bonificació corresponent en la nota, clar. No obstant això, de seguida, n’han eixit uns quants dient que no, que amb un llibre ja n’hi havia prou. Açò m’ha fet recordar que no podem deixar de buscar recursos per fer que als xiquets els agrade més la lectura.

Quan són menuts sembla més fàcil. Potser siga massa tard per modificar el conte de Blancaneus, però quedaria molt bé que entre els set nans, a més del savi, hi haguera el lector. Pense que encara estem a temps de modificar les sèries de dibuixos animats que les cadenes repeteixen cíclicament. Què vols sembla si entre eixos éssers blaus tan encisadors introduïm el barrufet devorallibres?

Ara bé, caldria buscar programes de més popularitat entre els adolescents. Un concursant de Gran Hermano és descobert amagat davall del cobertor llegint un llibre!!!  Impactant, no?  Tampoc hem de menysprear les formes de comunicació que ens ofereixen les noves tecnologies. Les xarxes socials o el wasap serien un bon canal per fer circular una cadena. Quan rebes aquest missatge, has de reenviar-lo a cinc amics, i a qui te l’ha enviat, li regales un llibre. Sé del cas d’una xica a qui van regalar cinc best sellers la mar d’atractius. Per contra, un xicot que trencà parcialment la cadena va rebre les memòries de l’Ana Obregón.

Amb tot, jo no m’oblidaria d’un recurs tan vell com efectiu: la carta als reis mags. La crisi, que tot ho envaeix, no permet massa alegries, però si els xavals demanem un llibre, és difícil que ses majestats els el neguen. Així que, si encara sou un poc monàrquics (en el sentit nadalenc de l’expressió), vos suggerisc que inclogueu alguna novel·leta entre els regals que penseu comprar als fills, nebots i altres representants d’eixa edat tan bonica, en què es forgen les il·lusions pròpies i es trenquen els nervis aliens. Que els llibres, com la música, també calmen les feres.