Nosaltres no som d'eixe món

La crisi sanitària per la pandèmia del Covid-19 és un clar exemple de com hi ha situacions tan tenses, dramàtiques i frustrants, que poden traure el pitjor i també el millor de l’ésser humà. Són tantes les reflexions que m’assalten i les emocions que sent que no sabria per on començar. Però sí, sí que ho sé.

Per a mi, la salut de la població és totalment prioritària, perquè la vida és el bé més valuós que tenim. Crec que la major part de la societat pensa igual, per això ha tingut una conducta disciplinada i responsable. Si em permeteu, sense deixar de costat a ningú, posaria al cap a aquells que, amb bata blanca o verda, es segueixen jugant la vida per salvar la dels altres, en la costosa lluita contra el virus. Sense suficient protecció, sense el material escaient, sense horari racional, però amb professionalitat de sobra per a donar una lliçó de coherència i vocació: salvar vides incondicionalment. S’han guanyat l’admiració i l’agraïment general per seguir en primera fila sense defallir.

Tanmateix, quan mire cap a una altra banda només veig misèria, molta misèria. La pandèmia ens ha pillat amb el cul a l’aire. Ací i en tots els països. Ha sigut una situació imprevista i desconeguda i no s’ha pogut fer una altra cosa més que improvisar, equivocar-se i rectificar. Els tècnics mereixen tot el meu respecte, però els polítics...  El vostre circ, una vegada més, fa vergonya. Vos afanyàreu a declarar que havíeu d’anar tots a una en benefici de la societat, però immediatament, cadascú va passar a amollar el discurset que li interessava. I així estem. Uns, invoqueu la unitat alhora que vos mostreu prepotents, canviant contínuament de criteris i incapaços d’aglutinar en una única veu les aportacions dels distints governs del país. Altres, no feu més que repartir estopa amb l’ull posat en la rendibilitat electoral que es pot traure del descontent i frustració de la gent. Quanta misèria!

Sou uns farsants. La vostra incompetència i falta de professionalitat és ben notòria. Utilitzeu els científics perquè donen la cara o vos oblideu d’ells, segons vos convé. Oculteu informació. Vos contradieu constantment. Mentiu per la gola. Esteneu faules, bulos, sense cap mirament. Tot amb l’objectiu de buscar culpables per posar l’opinió pública en contra dels vostres oponents. Sou uns miserables perquè sabeu perfectament qui té la culpa. Es diu Covid-19. Eixe és el vertader culpable, que ha provocat milions de contagis i un nombre esgarrifador de morts per tot el món. Després, quan passe el pitjor, s’haurà analitzar la gestió de la crisi i les mesures aplicades, caldrà depurar responsabilitats, però seria prudent, a l’hora de valorar encerts i clavades de pota, mirar què han fet tots, el govern central, els governs autonòmics i els d’altres països del nostre entorn. I ja que ens comparem amb altres estats, també hauria de posar-se damunt de la taula dades objectives com la proporció de personal sanitari, de places hospitalàries o de llits d’UCI per habitant. I en això també hi ha responsables de molts colors. No estaria de més que recordàreu el passatge bíblic que parlava de tirar la primera pedra,

El vostre món em fa fàstic. Si de veritat volguéreu el bé dels ciutadans, aparcaríeu les vostres diferències i ajornaríeu la confrontació per a un altre moment. Teniu recursos per col·laborar entre tots de manera efectiva. Però no voleu. Si fóreu transparents a l’hora de prendre decisions i seguíreu estrictament les recomanacions de les autoritats sanitàries, vos estalviareu molts problemes. Tan difícil és d’entendre?  Si declareu que no hi ha motiu per al confinament i doneu alé a les protestes al carrer, augmenta crispació exponencialment. De veritat penseu que és el millor clima per a garantir la salut? Si vos entossudiu en tombar un govern i entrar ara en un període electoral, es ralentitzarien les mesures per parar els contagis. És això el que més convé ara?

Sou tan miserables que no heu tingut inconvenient en negociar amb la salut de tots en el temple de la democràcia que deuria ser el parlament. Prorrogar o no un estat d’alarma, aprovar o no uns decrets només deuria tindre una condició: ser bo per a lluitar contra la pandèmia, per a estalviar contagis i salvar vides. Però no. Votar si o no es negocia a canvi d’unes contrapartides. No vos cau la cara de vergonya? Et recolzaré si em dones açò o allò. O et donaré açò o allò si em recolzes. I la salut de la ciutadania no té res a veure? I el pla de recuperació econòmica que haureu de consensuar?

El vostre món, el de la política de la farsa i la manipulació és el de la misèria moral més absoluta. Els que han perdut la vida, els que lluiten per sobreviure i els que hem aguantat estoicament confinats tenim mil vegades més dignitat que vosaltres. No. Jo dic no. Diguem no. Nosaltres no som d’eixe món.