El café de la Malva

Poc abans de l’estiu del 2012 vaig posar-me a treballar en una nova novel·la, la quarta. Tenia dues idees, d’eixes que els veus possibilitats quan se t’ocorren, però les deixes madurar a poc a poc. Feia uns mesos que havia acabat d’escriure Esperant la lluna plena, obra a la qual havia dedicat més d’un any d’intens treball de construcció, redacció i, sobretot, de documentació. Potser per això em semblà més oportú tornar a l’entorn escolar de les meues primeres novel·les. Més de trenta anys treballant en un col·legi donen per a molt. Vaig partir d’un fet real per a construir una història on la inevitable colla d’adolescents no són els únics personatges principals, ja que comparteixen protagonisme amb alguns professors.

Per a donar-li profunditat a un escenari més o menys previsible com és un institut, vaig buscar un rerefons més complex, i aleshores decidí incorporar un drogoaddicte, un coprotagonista que fera de contrapunt dramàtic a la superficialitat d’alguns dels altres personatges. Haguí de documentar-me a fons, perquè al meu treball diari no estic en contacte amb el món de les drogues dures. L’ajuda dels companys psicòlegs fou molt valuosa, i estic agraïdíssim a Belén, terapeuta en drogoaddicció que em va brindar les peces per descriure el drama amb realisme. Des del primer moment vaig concebre les dues línies argumentals separades per a presentar-les en capítols alterns, amb la intenció de provocar constantment en el lector la pregunta sobre el nexe entre elles.

Vos avance un poc la temàtica de la novel·la. D’una banda tenim un café que hi ha al popular barri mariner de la Malva-rosa. Entre les seues quatre parets, algú que diu ser un membre d’una ONG intenta trobar el rastre perdut d’un drogoaddicte parlant amb les persones que més el coneixien. A través de les entrevistes que manté, sabrem la història de Berni, un xicot encisador que, a poc a poc, es va enganxar a les drogues i va veure com la vida còmoda i feliç que duia fins a eixe moment se li esmunyia de les mans. El deteriorament de les relacions personals, familiars i socials acabaran convertint-lo en un indesitjable a qui tots giren l’esquena.

D’altra banda, no molt lluny d’allí, a l’institut d’educació secundària del barri trobem Marc, un tutor de Batxillerat a qui se li amuntona la feina. Ha d’esbrinar qui ha intentat accedir al sistema informàtic de qualificacions per tal de falsificar les notes. A més, vol ajudar al professor de Matemàtiques, home major i desmotivat, a qui bona part de l’alumnat no li deixa donar classe com cal perquè li ha perdut el respecte. Afortunadament, Marc troba el recolzament en un grupet d’alumnes responsables, treballadors i divertits, que igual li munten una festa com interfereixen en els afectes que una professora sent pel tutor.

Les protestes dels veïns per la “reurbanització” del Cabanyal i pel mercat de la droga de “les casetes rosa” esguiten les dues trames que transcorren separades fins que, de manera sorprenent, es fan una sola història, pense que entranyable.

Els que em coneixeu, sabeu que no estic parat fàcilment, així que el passat estiu (2013), en haver acabat un altre projecte, vaig reprendre la novel·la. A partir d'un suggeriment de la meua amiga Maria José, una de les poques persones que havia llegit l’esborrany, vaig decidir reescriure la meitat de l’obra. Si aconseguí millorar-la o no, no ho sabreu, però el resultat fou que el jurat del Certamen Ciutat de Torrent on la vaig presentar va recomanar la seua publicació. Molt dec jo a aquest certamen. I més encara a Tabarca Llibres, que ja inclou tres novel·les meues al seu catàleg.

No sé quan serà la presentació, però El café de la Malva ja està a la venda. Si el llegiu, desitge que vos agrade i espere que em conteu les vostres impressions.