19 de setembre del 2014

La senyora Català i el darwinisme social

- Mª José, Mª José, desperta’t!
- Què passa?
- He tornat des de la història per encarregar-te una missió –va dir el desconegut.
- Has tornat des de la història?  Tu qui eres?
- Que no em reconeixes?  Sóc Carles.
- Quin Carles?  Marx? –va preguntar aterrada.
- No, dona, no.  Sóc Carles Darwin.
- Ah! –exclamà alleugerida.

Eixe podria haver sigut l’inici de la gran revelació, de l’experiència sobrenatural en la qual la nostra Consellera va beure de les fonts de la Teoria de l’Evolució. La veritat és que no sabem com començà la cosa, però hui és indiscutible que la senyora Català s’ha convertit en un bastió de l’evolucionisme, o millor del darwinisme social, tan injustament menyspreat.
Proves no en falten. Sense anar més lluny, al final del curs passat vam assistir a la validació empírica del concepte de selecció natural. El disseny experimental va consistir en avançar la convocatòria de setembre a juny, de manera que els estudiants que abans tenien dos mesos llargs per a preparar els exàmens, ara només tingueren dues o tres setmanes. És clar que un alumne que suspén un parell d’assignatures pot tindre possibilitats d’aprovar, tan clar com que amb cinc o sis suspeses resultarà molt complicat superar el curs. Així, els que per naturalesa són més “forts” passen el tall, mentre que els “febles” repeteixen i comencen a caure al pou dels fracassats escolars. I això que els professors van obrir la mà i quasi desvirtuen els resultats.
Aquestos dies hem comprovat com la nostra pròcer ha fet un experiment sobre el concepte d’adaptació al medi. Amb molt d’enginy ha combinat dos factors:
a) Iniciar el nou curs a les primeries de setembre.
b) Posar trenta-sis alumnes a les aules d’ESO o quaranta-dos en Batxillerat (límits revisables a l’alça).
Amb aquesta barreja se sotmet l’alumnat i els docents a condicions tèrmiques tan adverses que resulta molt fàcil discriminar qui són els febles (eixos que es queixen, que protesten o, fins i tot, es desmaien a l’aula, veges tu!). Tampoc podem oblidar la repercussió que la conseqüent falta atenció tindrà en el rendiment de l’alumne. És clar que només tiraran endavant els forts, els que millor s’adapten al medi.
Inexplicablement, la comunitat científica ha silenciat aquestos avanços. L’altre dia vaig descobrir consternat que les enciclopèdies digitals especialitzades no fan cap esment als progressos que la Consellera està aconseguint en la contrastació de la teoria de l’evolució. Fins i tot, des del seu partit resten importància a aquestos experiments. Hi ha qui, per tal de desacreditar la senyora Català, ha dit malintencionadament que ella no és responsable de la calor que fa a les aules, minimitzant el fet que l’avanç del començament del curs i l’augment de la ratio són mèrit exclusiu de la deessa de l’avinguda de Campanar.
Per sort, la nostra destacada antropòloga és infatigable, i ja ha anunciat les claus d’un nou estudi. Prenent com a subjecte experimental l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pretén variar les condicions d’existència (per exemple, eliminar el pressupost) per tal de comprovar empíricament si els acadèmics s’adapten al nou entorn imposat per una espècie superior (els polítics).

Com d’orgullosos hauríem d’estar de la Consellera!  Potser caldria demanar al govern suec que facilitara la creació del Nobel d’Educació, perquè de segur que aquesta cum laude en pedagogia obtindria el reconeixement internacional. Ara bé, siguem seriosos i no cantem victòria precipitadament. Cal reconéixer que el ministre Wert seria un dur competidor. I és que en els temps que corren, Mª José té un cognom tan poc afortunat...

2 comentaris: